WhatsApp Image 2021-05-15 at 11.00.31

Sobre la visita del conseller Tremosa a la nau de DSV a Les Llicorelles

En resposta a la nota de premsa de l’ajuntament amb motiu de la visita del conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Ramon Tremosa, a la nau de DSV:

No és una sorpresa que l’Ajuntament de Molins pretengui fer-nos passar pel broc gros un projecte mastodòntic, que no ens diuen quants dels 200 llocs de treball, que prometien, ha creat i que farà passar fins a 250 camions al dia pel poble, com un projecte líder en la recuperació ambiental. Ja fa temps que, per ells, les paraules medi ambient, sostenibilitat i natura són mers pamflets propagandístics.

La realitat és que hem perdut un valuosíssim espai d’aprofitament agrícola, tan necessari actualment i, més encara, d’aquí uns anys. I que, entre totes les administracions, han deixat que Goodman aboqui totes les terres sobrants per a la construcció de la seva plataforma multinivell al voltant de la riera de Vallvidrera (concretament al seu marge dret) a canvi d’unes promeses engrunes d’enjardinament al seu voltant que mai no arribaran enlloc.

De moment ja han fet unes basses tan allunyades i elevades respecte al curs d’aigua, que només estaran plenes ocasionalment -doncs tan sols es podran omplir amb aigua de pluja i manegues-, uns arbres de ribera plantats massa lluny del pas de l’aigua (esperem que disposin de personal per anar-los a regar quan calgui!), un vial provisional però il·legal que ha perdurat més d’un any, i una estassada de canya al voltant de la riera que ja està rebrotant abans d’eliminar-ne els rizomes i que han implicat l’accés de maquinària pesada a la llera (l’ajuntament s’havia compromès a que això no succeís), una rotonda a uns 300 metres d’un refugi protegit, que a més implicarà, si s’arriba mai a fer la connexió amb el Papiol que promet l’ajuntament, l’aïllament d’un altre franja de Parc Natural…

Però no ens hem de preocupar, doncs sembla que la fauna de Molins és molt espavilada i circularà cap el Parc pel nou camí fet per a vianants i ciclistes…

No es respecten les vores del Parc i es continua construint cap endintre, esgarrapant tots els espais possibles, amb la connivència del Parc de Collserola, que amb una ma proposa la figura dels “espais funcionals” com a espais de transició entre el Parc i les zones urbanes, mentre amb l’altre va signant totes les cessions i sacrificant metres quadrats d’un valuós espai protegit a nivell europeu. I totes les administracions miren cap a una altra banda…

Les Llicorelles ja ha estat executat, hi hem fet tard. Però tenim espais a defensar a la riera i al Parc.
Hem d’evitar que els pocs espais lliures que queden a la riera de Vallvidrera continuïn omplint-se de murs de gabions, carrers aptes per la circulació i murs de contenció. N’hi ha uns quants de previstos a la Rierada en el projecte aprovat per l’ajuntament.

Hem de continuar lluitant per la connectivitat exterior del Parc. Si no, no podrà resistir tanta pressió. L’espai on l’ajuntament hi té projectada la rotonda i bona part del polígon recentment construït està recollit com a “espai connector funcional” al nou Pla Especial del Parc de Collserola (PepNat) recentment aprovat. La mateixa situació es repeteix a la carretera que uneix Sant Bartomeu amb la Floresta, que també està inserida dins d’un “espai connector funcional”, el que vol dir que no pot suportar gaire més trànsit rodat, si realment volem protegir la fauna i la biodiversitat que dóna sentit al Parc Natural. Això ens demostra que, inclús disposant de les figures legals de protecció, es continua incrementant l’asfalt i la construcció.

I, tornant a Les Llicorelles, cal que la restauració deixi de ser un enjardinament de cara a la galeria, i que tot l’espai al voltant de la riera es naturalitzi el màxim possible. Així ho vam proposar diferents entitats a l’ajuntament de Molins en unes al·legacions, fonamentades en el manteniment d’hàbitats i espècies d’interès comunitari incloses en la fitxa de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània corresponent a la Serra de Collserola (ES5110024), en la directiva 92/43/CEE sobre Hàbitats i en els criteris de protecció de Xarxa Natura UE 2000, que ni tan sols ha respost.

El projecte de les Llicorelles en cap cas significa protegir una riera, que ha estat devastada i que ara s’enjardina per fer-nos creure que es restaura, ni molt menys és “reforestació del Parc de Collserola”, com pomposament es declara per part d’un alcalde obsessionat per la propaganda. No deixa de ser indicatiu sentir com, quan se’ls demana preservar el Parc, afirmen que les Llicorelles no en forma part… i quan hi planten quatre arbres mal comptats, ho consideren “reforestació del Parc”…

La millor manera de “recuperar” de la seva destrucció la riera de Vallvidrera, protegida a nivell europeu, es unificar les seves reserves parcials, ara interrompudes a la Rierada, no artificialitzar-la com ha fet el nostre govern municipal a les Llicorelles. La resta és propaganda.

Cal un canvi de mirada sobre el Parc per part de tots els ajuntaments, en general, però del de Molins en particular, donada l’elevadíssima pressió que hi ha en aquest terme municipal. I cal que la ciutadania s’impliqui i defensi els pocs espais naturals que ens queden.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *