Alzinar

Alzinar en creixement amb alguns roures on s’hi poden veure sovint esquirols i moltes classes d’ocells. L’alzinar es desenvolupa i hi van apareixent roures, i significa la recuperació com a bosc autòcton a expenses del pi blanc que es va estendre en abandonar-se els terrenys de cultiu de la zona.

S’hi poden veure les espècies d’ocells més lligades a l’ambient forestal, com les mallarengues (Parusssp.), els cucuts (Cuculuscanorus), oriols (Oriolusoriolus), els gaigs (Garrulusglandarius), el tudó (Columbapalumbus), i espècies generalistes com les tórtores comuns (Streptopeliaturtursubsp. turtur), la turca (Streptopeliadecaotosubsp. decaoto), les merles (Turdusmerulasubsp. merula) i les garses (Pica pica). 

També destaca la presència de mamífers com el porc senglar (Susscrofa), sovint en procés d’aclimatació al medi urbà que genera nombrosos problemes, la geneta (Genettagenetta) o l’esquirol (Sciurusvulgaris). També es poden trobar diverses espècies d’eriçó, com l’eriçó fosc (Erinaceuseuropaeus) i, ocasionalment, de l’eriçó clar (Atelerixalgirux), ambdós protegits per diverses normatives, entre elles la Llei de protecció d’animals de Catalunya, dins de l’annex D. 

I què hi volen fer?

Projectades una vintena llarga de parcel·les, en terrenys forestals i amb pendents superiors al 20% (la llei actual d’urbanisme no permet construir en pendents d’aquestes característiques).

 

Quan el bosc camina
cap a la vellura
en venir l’hivern,
serves, tu, alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.

Guerau de Liost

Esporles

Alzines esporlerines,
alzines de bona arrel,
que alçau les branques al cel
per haver les pluges fines:
jo us salud de pas, alzines
d’aglans dolços com la mel.

Maria Antònia Salvà