La degradació de La Rierada i el fals discurs verd

L’Ajuntament de Molins ha aprovat al passat Ple del 30 de març el pressupost per inscriure al Registre el projecte urbanístic del PMU de la Rierada Est, que permetrà executar definitivament les obres de construcció que impossibiliten la unificació de la Reserva Natural Parcial de la Rierada- Can Balasc. Aquesta unificació és una condició imprescindible per la millora de la riera de Vallvidrera que és el principal connector ecològic interior del Parc.

Des de SOS la Rierada portem més de quatre anys alertant de la gravetat de l’impacte dels tres projectes urbanístics (Vallpineda i els dos de la Rierada) sobre la riera de Vallvidrera, ja que els tres n’afecten clarament la conca. A més, contenen altres il·legalitats com la construcció en zones forestals, en pendents superiors al 20%, en zones inundables i en espais protegits per Xarxa Natura 2000, donat el seu caràcter clarament expansiu… i especulatiu.

En concret, el que ara inicia els tràmits finals afecta directament a la riera de Vallvidrera, a l’alçada del carrer Sibèria, i al torrent de la Rierada, que baixa paral·lel a l’Avinguda Verge de Montserrat (la carretera que va a la Floresta), i és especialment greu per la seva proximitat a aquests dos espais fluvials.

Totes les administracions han mirat cap a un altre costat pel que fa a la defensa d’aquest espai:

• En primer lloc, l’Ajuntament de Molins. Amb la seva insistència, al llarg dels anys, en mantenir uns projectes que construeixen a tocar de rieres i torrents, des que l’any 1984 va realitzar una modificació del PGM incloent a la zona urbana de la Sibèria cases que estan pràcticament a sobre de la riera i que ni tan sols el PGM del 1976 (que tant critiquem per la seva manca de visió ambiental) havia legalitzat. S’ ha perdut molt de temps sense buscar solucions alternatives per aquests habitatges que, estant en zona inundable, queden en risc. També per la seva negativa a escoltar els arguments que hem anat plantejant, i continuar amb una visió especulativa de l’espai. Ara construirà un mur de dos metres d’alçada, pràcticament sobre la riera, impossibilitant totalment la seva recuperació en aquesta zona. Especialment greu és que aquest projecte es tiri endavant durant el mandat de l’alcalde de Molins, Xavi Paz, mentre és el Vicepresident Executiu del Consorci del Parc Natural de Collserola.
• En segon lloc, els informes de la resta d’administracions, com la Generalitat (Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona), el Consorci del Parc de Collserola (CPNC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van deixar en tan sols recomanacions la possibilitat de reduir l’àmbit edificatori, imprescindible per mantenir viva la riera i minimitzar l’impacte dels habitatges sobre el Parc
• Mentrestant es va aprovar el PEPNAT (Pla de gestió del Parc Natural de Collserola) per la Generalitat que, tot i  la seva bona iniciativa de modificar paral·lelament el PGM, va quedar curt i va continuar desprotegint l’espai al no garantir la continuïtat de la Reserva Natural i no realitzar les desqualificacions urbanístiques que hi eren necessàries.
• Recentment s’ha donat a conèixer l’aprovació inicial del nou Pla Director Urbanístic Metropolità que donarà cobertura a la posterior modificació del PGM del 76. El que s’ha fet públic ja permet veure que no generarà els canvis valents que l’urbanisme metropolità necessita. Entre d’altres: una protecció ferma dels espais fluvials, que són els més degradats de tots els ambients naturals segons l’última actualització del Living Planet Index a Catalunya, fet l’any 2022 per l’Observatori del Patrimoni Natural de la Biodiversitat, on la davallada de fauna associada als espais fluvials supera el 50%.

Crida molt l’atenció que són només les plataformes ciutadanes, com la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola (PCDC), de la que en formem part, les que lluiten per la protecció dels espais naturals mentre les administracions es queden en el pur discurs verd. 

Ara, que està a punt de presentar-se un informe sobre l’estat de la riera de Vallvidrera elaborat per la Universitat de Barcelona, a petició del CPNC i a iniciativa de la PCDC, i s’ha aconseguit assentar les bases per a  l’elaboració d’un pla de conca que permeti la seva protecció integral, el President Executiu del Consorci (el nostre alcalde Xavi Paz) inicia les actuacions per executar una urbanització que va just en la direcció contraria!

Des de SOS la Rierada hem defensat uns projectes urbanístics adaptats i orientats a donar-hi els mínims serveis necessaris, respectant al màxim l’espai natural on són, pel que és imprescindible evitar-ne el creixement expansiu cap a espais que a dia d’avui són clarament integrats al Parc Natural.

També els veïns i veïnes de la Rierada Oest (un grup de propietaris de 29 parcel·les) van presentar a l’Ajuntament de Molins, el mes de juny passat, una petició de nul·litat del projecte urbanístic que afecta a la Rierada Oest, que conté fins a 14 motius que el fan nul de ple dret, molts dels quals són aplicables a la Rierada Est… i que l’Ajuntament ni ha contestat.

L’oposició i els arguments per mantenir-la són clars. L’Ajuntament de Molins té una oportunitat clara de liderar la protecció d’espais naturals de gran valor, que realment implicarien canvis profunds en la millora de la biodiversitat del Parc Natural per garantir-ne el futur. Una oportunitat de, en comptes de fer un “greenwashing restaurador” sobre els espais que prèviament ha degradat, garantir la conservació d’espais claus del Parc Natural que pertanyen a aquest municipi.

Cal, en tot cas, protegir definitivament dos trams de riera més, molt importants: el recorregut de l’Avinguda Castellví des del restaurant fins al descampat, afectat per una ampliació que implicarà la col·locació de murs de contenció també a tocar de la riera. I  el tram de la font de l’Espinagar, on s’hi vol construir un carrer per donar accés a nous habitatges. Fem una crida a la ciutadania de Molins a informar-se sobre aquests agresius projectes i a visitar la web www.soslarierada.com.