ACTE: Molins de 10? Prou retrocés ambiental a Molins

CEM MOLINS, 15 de març  2023.  Molins de Rei 

CAL QUE S’ATURI EL RETROCÉS AMBIENTAL 

La Plataforma Cívica de Defensa de Collserola PCDC, SOS la Rierada, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius CEPA, i Stop Llicorelles, totes  entitats de tall ecològic i ambiental presents a la vila, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Molins de Rei, van organitzar amb èxit, amb local ple, una xerrada oberta que va tractar de l’estat ambiental a la nostra vila, entorns i Collserola.

El títol ja era prou explicatiu: “Molins de 10?, Prou retrocés ambiental a la vila”, i efectivament l’exposició dels diferents temes presentats van deixar clara la degradació del medi natural que observem al nostre municipi en temes tan cabdals com Collserola, la Riera de Vallvidrera, el riu i els aiguamolls…

Emergència climàtica? Quina emergència? 

INTRODUCCIÓ

A casa nostra (Molins!) i a la nostra casa gran (el planeta que ens permet viure), estem en una situació d’emergència climàtica?… Bé, si més no, així ho han declarat la Generalitat, diversos ajuntaments (entre ells el nostre, al setembre del 2019), universitats i centres de recerca catalans …

També, per suposat, ho esmenta el Grup Intergovernamental d’experts sobre el CC (IPCC), entitat científica creada l’any 1988 per l’OMM (Organització Meteorològica Mundial) i pel PNUMA (Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient), o la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), un organisme independent internacional, lligat a l’Organització de Nacions Unides (ONU), Tot aquest coneixement es recull en aquesta sentència, “Son dues cares de la mateixa moneda: l’emergència no és solament climàtica, és sobretot AMBIENTAL.

L’emergència per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua creixent de la biodiversitat al territori català és cada vegada més urgent. L’última actualització del Living Planet Index (LPI) a Catalunya, feta l’any 2022 per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, alerta que les poblacions de fauna han tingut una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys.

Aquesta situació posa en risc la provisió els ecosistemes i els serveis bàsics per mantenir la vida com la coneixem, com la pol·linització, la fixació de carboni, esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aire i de l’aigua, la prevenció d’incendis forestals i, en definitiva, la nostra pròpia salut i supervivència.

I com responen les forces polítiques i administracions que governen (?) el nostre país: ho veiem en els pressupostos que han estat condicionats a quatre actuacions ambientalment criminals: Hardrock al camp de Tarragona; l’ampliació de l’aeroport i la destrucció del Delta del Llobregat, el quart cinturó  i, el súmmum de la insensatesa, planejar uns jocs olímpics d’hivern als Pirineus en època de sequera dramàtica.

I, nogensmenys, les nostres administracions insisteixen en tractar el Parc Natural de Collserola com un “central park”…

I, per suposat, és escandalós que l’urbanisme i les nostres polítiques mediambientals a Molins de Rei continuïn estant supeditades a un PGM76, un pla general metropolità que ja era caduc des del seu inici fa 47 anys, doncs parlava d’una AMB amb 10 milions d’habitants!,  i respon a uns criteris, normatives i necessitats de preservació dels espais naturals totalment sobrepassades.

Però… què millor que començar per casa nostra, per Molins de Rei?  

MOLINS DE 10?

És constant per part del nostre actual govern municipal la voluntat d’ influir sobre l’opinió i la voluntat pública amb l’objectiu de justificar les seves polítiques ambientals i urbanístiques.

D’exemples de què el “greenwhasing” és el seu gran principi actiu en aquest àmbit en sobren: la campanya “Molins de 10” per a presentar la nostra vila com a una meravella verda és paradigmàtica.

Com també ho son, és clar, les declaracions públiques de l’alcalde, en Xavi Paz i, com no pot ser d’una altra manera, del tinent d’alcalde, en Ramón Sánchez.

Considerem que és propaganda per amagar el que és una constant: Per nosaltres és un “no actuem, o simplement destruïm -o equivoquem el tractament que caldria fer- en espais naturals… que després ja ho restaurarem –bé, suposadament, doncs com veurem, és fa amb resultats nefastos!- abocant-hi recursos públics”.

El bon estat mediambiental al nostre municipi s’ha vist i es veu greument afectat per l’aposta ferma i negligent, o la inacció, de la majoria de grups municipals, tant al govern com a l’oposició, que han fet endavant projectes profundament lesius degut al maltractament dels nostres espais naturals.

El cert és que Molins de Rei havia estat referent en alguns temes com el residu mínim (segon municipi de Catalunya en implementar la recollida d’orgànica), els aiguamolls, la caldera de biomassa al barri de la Granja, el proveïment fotovoltaic de la deixalleria i va ser precisament la mobilització popular la que va impedir la construcció del Vial de Cornisa riera de Vallvidrera amunt. 

Sense Oposició?

Certament, ara tampoc no disposem a Molins de cap entitat, organització i-o grup organitzat de tall “ciutadà” per a contrapesar aquestes polítiques de l’ajuntament: si bé es va presentar una oposició frontal a les Llicorelles,-amb manifestacions importants d’Stop Llicorelles que demostraren que al poble hi ha sensibilitat-, no s’ha pogut articular-hi una lluita i un seguiment prou efectius.

Llevat d’algunes abstencions significatives, l’oposició política a les polítiques de  l’ajuntament ha estat feble, mal informada i-o desorientada en el millor dels casos, no només durant aquesta legislatura de la “sociovergència”, a la que assenyalem doncs com a actual responsable dels disbarats, sinó també durant els anteriors governs…

PROBLEMES I DEMANDA DE SOLUCIONS.

Problemàtiques a Collserola.

Collserola fou declarada parc natural l’any 2010 i forma part de la xarxa europea d’espais naturals protegits XN2000. Ja en aquell moment, abans de 2010, es va promoure, des de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, el debat social i científic sobre si Collserola havia de ser un espai natural a protegir, en comptes d’un “central parc” metropolità. I el debat es va guanyar. Es va aconseguir la màxima protecció per l’espai natural de Collserola.

Però la legislació urbanística continua sent la que mana a Collserola (PGM del 76) i continua havent-hi previsions de creixement urbanístic al seu interior. La gestió que s’hi realitza respon més als interessos d’ús lúdic dels ajuntaments que en formen part que no pas  a la protecció de la seva biodiversitat. 

Fins l’any 2021 no s’ha aprovat un pla de gestió del Parc (PEPNAT). Als governs municipals que formen part del Parc els  manca la visió del Parc com a espai natural amb valors que, a més de gaudir, cal protegir. Es fomenta Collserola com a espai d’esbarjo indiscriminat per a la ciutadania, sense fer cap pedagogia, ni sensibilització, ni regulació dels usos que s’hi poden fer. Collserola pateix també un excés de freqüentació de persones i activitats no compatibles amb el Parc, com ciclisme en camins de menys de 3 metres, o no respectar la llera de la riera de Vallvidrera en bicicleta, a cavall o amb gossos deslligats…

Propostes:

• Establir una moratòria i fer una revisió urbanística que desprogrami espais sensibles amb valor naturals, com la Rierada a Molins de Rei o la urbanització de luxe al sector de la Bonaigua a Sant Just Desvern.
• Evitar nous usos d’espais protegits com a zones verdes en processos d’urbanització o polígons industrials (s’ha fet a les Llicorelles i es vol fer a la Rierada).
• No urbanitzar els vorals del parc (creant i-o mantenint espais funcionals) i establir regulacions per protegir la natura als espais interiors urbanitzats.
• Fer difusió dels usos i activitats compatibles amb el Parc.
• Donar informació als accessos al Parc i informar sobre els usos permesos al Parc.
• Realitzar campanya per a que les activitats privades implantades al Parc ajudin a fer difusió sobre els usos que en fan els seus clients. Especialment hípiques i restaurants.

Problemàtiques a la riera de Vallvidrera.

A la riera de Vallvidrera hi destaca la baixa qualitat ecològica, per la poca capacitat actual de depuració de l’aigua de l’EDAR (la depuradora a les Planes que l’alimenta) i pels abocaments i captacions d’aigua il·legals  al llarg de la riera.

Hi ha una considerable pèrdua de cabal per l’extracció il·legal d’aigua (trams que sols porten aigua superficial quan plou, alteració règim de dessecació) i això impossibilita tota restauració del bosc de ribera.

La Reserva natural Parcial és discontinua i queda fragmentada per la urbanització de La Rierada i no rep cap acció de protecció específica.

S’hi fan actuacions de restauració d’hàbitat realitzades per reparar agressions realitzades prèviament (com la urbanística feta a les Llicorelles) amb molt poc èxit..

S’hi han realitzat, als últims anys,  actuacions parcials i orientades a un o dos elements que es volen afavorir i que han perjudicat altres aspectes hidrològics, ecològics i faunístics de la conca. N’és un exemple l’actuació realitzada per la Societat Catalana d’Herpetologia a Can Salat, on s’ha afavorit una espècie, sense tenir  una visió ecològica  àmplia de l’espai.

És clara la total absència de visió de conca en la planificació de les actuacions de restauració, com la de la llera de la riera -i extraccions de canyes sense seguiment- i que “perjudiquen per aniquilació ” la biodiversitat: flora i fauna a protegir.

Es permet la canalització improcedent i fora de projectes de la llera de la riera des de can Rabella fins al parc agrari del Baix Llobregat, seguint criteris de desguàs imposats per l’ACA que no respecten la seva recuperació natural… ni tan sols el pla de restauració aprovat per l’Ajuntament amb la seva aquiescència.

Propostes:

• Aturar les actuacions parcials que s’estan realitzant a la riera.
• Donar suport des de Molins, i especialment des de l’Ajuntament,  a  l’elaboració del Pla de conca, i que les actuacions futures siguin coherents, amb visió global de tota la riera i tenint en compte tot l’ecosistema.
• Treballar, des de l’Ajuntament en la direcció d’aconseguir la unificació de la reserva natural parcial de la Rierada- Can Balasc, evitant i regenerant les afectacions tant fetes com previstes a la Rierada.

Problemàtiques a la Rierada.

L’Ajuntament vol fer endavant projectes urbanístics expansius, amb 260 cases més entre la Rierada i Vallpineda, que incrementen l’espai a construir afectant tant boscos, que formen part del Parc natural, com pendents igualment fora de normativa (més del 20% i fins al 50%).

Es volen permetre afectacions a la riera, que s’artificialitzaria en tres trams, amb un total de gairebé 300 m de murs de formigó, pedra o gabions i amb la construcció d’un nou carrer de 225 m de llarg a 10 m de la riera i afectant la vegetació de ribera existent a la zona de la font de l’Espinagar.

Tot l’espai urbanitzable s’urbanitza i es col·loquen les obligades zones verdes fora, en l’espai protegit per Xarxa natura 2000 i del Parc de Collserola. S’incompleixen, així, els usos urbans i funcionals de les zones verdes (accessibilitat, oci, joc, etc).

L’ajuntament està permetent des de fa dècades la presència d’una bòbila amb 1200 m² d’amiant, la retirada del qual no es recull al projecte urbanístic de la Rierada- Oest.

Tampoc no s’ha fet estudi de mobilitat tenint en compte els dos barris en conjunt, la Rierada i Vallpineda, l’increment dels quals suma més de 250 cases i aquest estudi n’és obligat segons el DECRET 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

D’altra banda, i sempre per motius d’incompliment de la normativa ambiental, veïns i propietaris de la Rierada sector Oest demanen la nul·litat del Pla d’Urbanització promogut per l’Ajuntament. 

Nogensmenys de 14 principis jurídics fonamenten aquesta petició, i tots i cadascun són motius de nul·litat de ple dret.

En citem uns quants: 

• la manca de l’obligada avaluació ambiental del Projecte d’urbanització i del PP Rierada,
• la vulneració de preservar terrenys amb valors naturals, forestals, de connectivitat natural i paisatgístics, 
• la infracció de la prohibició d’urbanitzar boscos i espais forestals!, (des del 1988 les zones forestals s’haurien de classificar com a “sol no urbanitzable”, mentre que aquest projecte preveu “urbanitzar i implantar vials afectant una massa forestal”), 
• la vulneració de la prohibició a tot Catalunya d’urbanitzar terrenys amb pendents superiors al 20%!, 
• la urbanització de terrenys afectats per risc d’inundació!, 
• la infracció del deure que les zones verdes i espais lliures siguin funcionals i aptes pel gaudi públic, 
• la infracció del deure d’analitzar alternatives del Projecte d’urbanització,
• la infracció del deure de comptar amb concessió administrativa en relació als recursos hídrics necessaris, o 
• la inviabilitat econòmica i tècnica del Projecte d’Urbanització, entre d’altres…

Propostes:

• Que l’Ajuntament de Molins retiri els projectes actuals, reformulant-los, reduint l’àmbit edificatori, complint la normativa urbanística i mediambiental actuals.
• Seguir, per assolir el punt anterior, les recomanacions del Quadern 11 de treballs previs al PDU de l’Àrea metropolitana de Barcelona  i del Text refòs de la llei d’Urbanisme (TRLUC), que permet la qualificació d la Rierada com a “zona rural amb usos urbans de baixa densitat”.
• Els nous projectes han de recollir que l’espai verd d’ús urbà ha d’estar inclòs dins de la zona urbana i no a la zona del parc natural, que a més forma part de la reserva natural.
• Treballar des de l’ajuntament per resoldre la retirada d’amiant de la bòbila, per exemple, acollint-se al Pla de la  Generalitat de Catalunya, que s’encarrega de subvencionar projectes de retirada d’amiant, on el retorn del cost de la retirada és del 100%.
• Treballar des de l’Ajuntament  per la unificació de la reserva natural parcial de la riera.

Problemàtiques a les Llicorelles.

L’Ajuntament ha permés a Goodman canviar el relleu de la zona abocant àrids i argiles ermes on no es podia, en zones que pertanyen al Parc Natural i Xarxa Natura 2000. I ho ha fet per servir als interessos privats dels promotors en augmentar la superfície afectada i, doncs, el seu benefici econòmic. Això ha provocat la desaparició del sòl original. 

Cal dir que el projecte s’ha fet amb el vistiplau de totes les administracions: Generalitat, Ajuntament, Parc de Collserola (com no pot ser d’una altra manera, doncs els seu vicepresident executiu és l’alcalde Xavi Paz, i hi té posició jeràrquica- la Fiscalia del Medi Ambient i Urbanisme…

Per a “remeiar-ho” es va fer un pla de restauració que no s’ajusta a la realitat de l’espai, i per això no ha reeixit. Goodman no ha complert el que s’havia compromès a executar i pagar: el resultat en quant a la regeneració de la ribera, els talussos i les terrasses és pobríssim.

El govern municipal, però, encara que l’incompliment del projecte de restauració sembla evident, l’ha donat per bo, l’ha acceptat, i ara ho intenta remeiar mínimament finançant ara amb recursos públics un conveni de custòdia. 

Igualment, tampoc a la riera no s’ha acomplert el projecte de restauració, no s’han fet meandres ni s’han respectat els perfils previstos a la llera, i s’ha convertit et un canal de desguàs imposat per l’ACA en contra del propi projecte de restauració.

L’acord de custòdia –o manteniment de l’espai durant 4 anys- ha estat adjudicat sense concurs a la SCH  i entenem que te objectius parcials: si bé afavoreix als amfibis, en particular al gripau corredor, no és un hàbitat adequat del gripau d’esperons que el justifica.

Per una altra banda, l’ajuntament  respon del projecte DSV en que “ja era sol industrial des del PGM del 76” (però això no justifica que estés obligat a aprovar un projecte fora mida en benefici del promotor Goodman)  i “hi havia delictes mediambientals a la zona”, que havia de remeiar d’altra manera que cobrint-la de ciment.

A part de la contaminació pel trànsit de tràilers, el polígon de Les Llicorelles és una font de contaminació lumínica. Amb temperatura de color molt alta i Flux d’Hemisferi Superior instal·lat (FHS) excessiu.  

El projecte contempla una futura connexió amb el Papiol a partir de la rotonda nord, que serà una nova agressió al Parc de Collserola en segmentar-lo encara més.

Propostes:

• Cal remeiar la part de Llicorelles que afecta a terrenys del Parc i la devastació de la riera. 
• Es demanen explicacions públiques del projecte amb total transparència en la despesa. 
• L’Ajuntament ha de demanar informes tècnics externs que justifiquin l’acceptació del lliurament al consistori de la restauració com a feina feta, i en cas que no siguin acceptables, exigir a Goodman, com a empresa promotora i compromesa a fer-se’n càrrec, la total restauració seguint el projecte. 
• Si l’actual restauració es considera fallada, caldrà  un altre projecte a càrrec del promotor, no de recursos públics.
• Buscar una alternativa que eviti la connexió amb el Papiol travessant, un cop més, el Parc de Collserola.
• Cal escatir, i evitar en el seu cas, si DSV incompleix les normatives en contaminació lumínica.

Problemàtiques  a la gravera – mobilitat.

La “POTA NORD” intenta colar el projecte de la gravera com un projecte de millora ambiental de l’espai quan en realitat és l’execució d’un projecte de gran infraestructura per fer la rotonda a la zona del Rec Vell que facilita l’accés del trànsit de la “pota nord” i dels barris de muntanya de la vila i del polígon del Molí (també a DSV) amb les autovies al Baix Llobregat i l’Ordal. Probablement, en un futur, també la connexió amb l’avinguda Collserola pel cementiri i després cap a Guardioles per la Font dels Casats, insistint en un model urbà que prioritza el vehicle privat i el transport de mercaderies sense tenir en compte la crisis ambiental en que vivim immersos ni l’evident canvi climàtic, tan legislat i en boca de tothom sense que tingui cap conseqüència en les decisions concretes que es prenen a Molins.

El projecte de modificació del PGM fa una requalificació  de 10.000 m² de zona d’equipaments 7b  a zona industrial-magatzem 22a, el que pot permetre instal·lacions difícilment compatibles amb la renaturalització de l’espai que es presenta com a prioritària.

Es planteja una instal·lació de biomassa, quan no és el lloc més correcte doncs causaria més “trànsit i activitat industrial” en una  zona que es vol “naturalitzar”. 

El projecte proposa tres alternatives, totes les quals promouen la construcció de vials en l’interior, i un nou pont sobre la riera de Vallvidrera.

El traçat previst a l’interior de l’actual gravera connecta directament el polígon del Molí i el trànsit procedent de la zona nord a través del pont sobre la riera, amb el passeig del Terraplè. Ho fa a una zona sensible com és el col·legi de la Sínia, la Clínica, supermercats, l’ambulatori…. 

No es segueix la recomanació proposada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’AMB, d’evitar un increment del trànsit interior pel flux de pas procedent de la zona nord, del Papiol i de les Llicorelles (280 camions al dia i sobretot, 800 desplaçaments diaris) en comptes de desviar-lo per l’exterior de l’àmbit.

Igualment, els tres nous traçats viaris proposats, tots sense complir aquesta recomanació, no fan altra cosa que augmentar les emissions cap el centre de la vila, que és vila declarada com a Zona d’especial protecció per contaminació atmosfèrica i Zona d’emergència climàtica.

Propostes:

• La  requalificació de zona 7b, equipaments, ha de ser coherent amb l’objectiu anunciat de regenerar i renaturalitzar la zona, i per tant, no és acceptable que se’n requalifiquin 10.000 m² a… “zona industrial”.
• Mantenir l’objectiu declarat del projecte de prioritzar la renaturalització de la riera i del Rec Vell, mantenint  lliure  d’edificacions aquest espai i evitant-hi la construcció de vials i d’un nou pont.
• Fer passar el trànsit de connexió per fora de l’àmbit, evitant el trànsit interior innecessari i dirigit al Terraplè i zona amb equipaments sanitaris i escoles, donant preferència a la mobilitat a peu o en bicicleta cap a una zona que cal pacificar. En tot cas, cal substituir el nou pont per una passera lleugera per a vianants i bicicletes.
• Refer els plans de mobilitat a la vila per a facilitar l’us de la bicicleta, evitant l’errada a la remodelació de la carretera on no hi ha carril bici.

Problemàtiques en els espais de connexió de Collserola amb el Llobregat.

Una de les problemàtiques greus que pateix la serra de Collserola és la manca de connexió ecològica amb la resta de parcs naturals que l’envolten. No hi ha passos de fauna, ni elevats ni subterranis, fora de les malmeses desembocadures  de rieres i torrents, a les que s’acostuma a fer un tractament limitat a la seva capacitat de desguàs per evitar la inundació de les infraestructures que les travessen. 

En el cas concret de la connectivitat amb el Parc del Llobregat, actualment està en procés l’ampliació de la zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) derivada del incompliment de compensar ambientalment l’última ampliació de l’aeroport i obligada per Europa. En el terme municipal de Molins, l’ampliació de la  zona ZEPA proposada inclou els aiguamolls de Molins i tota la llera del riu fins al pont de l’N-2. 

Les entitats CEPA i SOS la Rierada han demanat l’ampliació de la zona ZEPA fins a la desembocadura de la riera de Vallvidrera, per garantir la connectivitat entre aquests dos espais naturals protegits

Problemàtiques als aiguamolls i connectivitat al riu Llobregat.

Els Aiguamolls de Molins de Rei estan catalogats a l’inventari de zones humides de la Generalitat de Catalunya i ocupen una superfície d’11,3 hectàrees.

Els aiguamolls s’alimentaven artificialment mitjançant bombeig d’aigua del nivell freàtic, inicialment amb una placa solar i posteriorment amb electricitat de la xarxa convencional.

L’any 2018 l’Ajuntament de Molins va considerar que la despesa era massa elevada i va decidir deixar de bombejar-hi aigua. Des d’aleshores, estan totalment abandonats pel nostre consistori (que és el responsable de la seva gestió), i fins i tot ha patit un incendi. Tanmateix, al web de l’Ajuntament continuen figurant els aiguamolls com a espai regenerat (sic!).

Cal recordar que l’article 11 de la Llei 12/1985 determina que totes les zones humides han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació.

Actualment, si bé s’hi han realitzat algunes actuacions de manteniment de les plantacions existents al voltant, es troben totalment secs. 

Tot i així, degut als valors naturals que presentaven fa uns anys, s’han inclòs en l’ampliació de la zona ZEPA que està preparant la Generalitat.

Propostes:

• Explorar altres possibilitats de bombeig d’aigua, com un petit molí  de vent de tipus tradicional.
• Analitzar la viabilitat de la proposta d’utilitzar aigua regenerada de l’EDAR de Sant Feliu, donada la poca qualitat de l’aigua que genera, incompatible amb uns aiguamolls destinats a regenerar la fauna.
• Treballar des de l’Ajuntament  per a aconseguir la zona ZEPA arribi riu amunt fins la riera de Vallvidrera.

Problemàtiques al Residu mínim.

El model “residu mínim”  de recollida de la fracció orgànica a la vila i la planta de triatge de Molins  per a la classificació dels residus de la resta (plàstics, metalls, etc) va ser un model pioner a Catalunya i va donar molt bons resultats durant molts anys. Es tracta d’un model descentralitzat que permet tant el compostatge de la fracció orgànica com uns nivells de separació de residus molt superiors al d’altres models.

Actualment el  residu mínim a Molins es troba en crisis, fins al punt que la fracció orgànica no s’accepta  a la planta de compostatge de Torrelles per la seva mala qualitat.

La planta de triatge de Molins és una  infraestructura molt important i les dades actuals de separació de fracció no orgànica (plàstics, metalls, etc) que encara assoleix Molins en són bona prova, ja que tot i la manca de polítiques eficaces de reclam per part del govern municipal, encara es situa per davant d’altres municipis del Baix Llobregat.

La manca de seguiment, pedagogia, o campanyes informatives sobre el model poden ser part de la degradació de l’empitjorament dels resultats. No deixa de ser curiós que mentre l’alcalde de Molins és capaç de dir a la Radio Molins de Rei que “aquests ecologistes de l’acte al CEM fan política només quan s’acosten les municipals”, la campanya de l’Ajuntament, “fem sortir els colors de l’inorgànica”, es produeixi just abans d’aquestes eleccions. 

És un escàndol que cap grup municipal, (per suposat no ho han fet els que formen el govern, doncs “és promogut y tramès per l’Ajuntament”), però tampoc els de l’oposició, no s’hagin oposat públicament, ni tan sols informat a la ciutadania, del que diu aquest acord: la possibilitat d’instal·lar a Molins de Rei “incineradors de residus, abocadors i crematoris”, amb l’única limitació de que estiguin a més de 500 m d’espais habitats, en el cas d’abocadors i incineradores, i a més de 250 m, en el cas dels crematoris. Això significaria no només un retrocés evident en quant a la política de residus, sinó també afectacions en quant a contaminació ambiental.

Propostes:

• Enfortir la campanya impulsada per l’ajuntament aquest any sobre com separar els residus, involucrant associacions de veïns, informant a les persones que s’empadronen al municipi…
• Explicar el model a la ciutadania i incidir en la responsabilitat sobre la separació de la fracció orgànica (les campanyes generals patrocinades per Ecoembes  es centren només en la separació dels envasos).
• Posar en valor la planta de triatge, que redueix la necessitat d’abocadors i incineradores.
• Exigir a les administracions el pagament que pertoca per la quantitat de residus separats.
• Exigir la retirada immediata de l’acord esmentat sobre la instal·lació a Molins de Rei d’incineradores, d’abocadors i de crematoris.

Problemàtiques de Contaminació ambiental.

La metàfora de la granota bullida és coneguda: “si posem una granota en una olla d’aigua a escalfar, a mesura que la temperatura augmenta, la granota finalment, no estarà en condicions de sortir”. Això és el que ens està passant amb les problemàtiques ambientals.

Segons la OMS l’organització internacional, la contaminació ambiental produeix 1,7 milions de defuncions infantils anuals. La mateixa OMS també té un altre informe que l’any 2016 aquest factor va accelerar 4,2 milions de morts prematures. També l’Agència internacional de la Investigació contra el Càncer va classificar l’aire contaminat com a agent carcinogen, amb proves suficients que demostren que l’exposició a la contaminació de l’aire exterior provoca càncer de pulmó (IARC,2013).

Per a protegir la ciutadania, les directives comunitàries i les diverses lleis estatals han adoptat uns valors de la Guia global de qualitat de l’aire de l’OMS de l’any 2021 pels contaminants (diòxid de sofre (SO2), monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx), ozó troposfèric (O3), etc..) que es consideren més importants.

Al nostre municipi hi havia una estació de mesura de PM10, però que no està operativa. Des de  l’any 1987, el nostre municipi està en Zona de Protecció especial de l’ambient atmosfèric que engloba 40 municipis de la comarca del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental que superen els nivells de contaminació en diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). 

13 municipis del Baix Llobregat han demanat la redacció d’un Pla d’Acció Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire (PASMQA), per tal de restablir la qualitat de l’aire referent als contaminants, el 70 % de les quals estan relacionades amb el trànsit, tant urbà com interurbà.

La zona del Baix Llobregat, l’any 2021 superava ja els valors límit de la OMS en NOx, PM10, PM2,5 i en Ozó troposfèric. I, naturalment, cal citar que les emissions antropogèniques de CO₂ son les principals responsables de l’escalfament global.

Malgrat aquestes evidències, de que estem en zona d’especial protecció , Molins de Rei segueix afectada per la crema de residus a ciments Molins… I malgrat la declaració per part del consistori de l’estat d’emergència climàtica, Zona d’especial protecció per contaminació atmosfèrica, el nostre ajuntament ha afavorit al màxim, aprovant i plegant-se davant qualsevol petició de Goodman en comptes d’altres possibilitats, la implantació d’un polígon logístic que  recull en el propi projecte un trànsit diari de fins a 260 camions trailers de 35 m i 800 desplaçaments diaris…

Propostes:

• Cal una mirada holística de les diverses problemàtiques civilitzatòries, de la nostra relació amb les altres espècies i dels recursos disponibles que es poden trobar a l’abast. 
• Cal canviar el model del planeta per un d’ús sostenible dels recursos reals i assequibles, fins i tot  amb mentalitat de justícia social envers les polítiques extractives. 
• Cal fomentar decididament el transport públic no contaminant, la bicicleta, i el caminar, en front de l’ús del vehicle privat que, a més de causar bona part de les problemàtiques ambientals, imposa un disseny de les ciutats i viles en funció dels vehicles.
• Cal fomentar polítiques energètiques que evitin emissions en tots els àmbits: calefaccions, processos industrials… 
• Cal que l’Ajuntament posi a punt de l’estació de dades atmosfèriques (PM10 i altres) de Molins de Rei
• Cal el seu compromís amb les accions proposades pel Pla d’Acció Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire (PASMQA)

Problemàtiques sobre la crisi energètica i les comunitats energètiques.

Pràcticament cap edifici municipal té el suport de plaques fotovoltàiques.

El pressupost possible per al 2022 i 2023 d’electricitat pels edificis públics molins amb els preus actuals podria arribar a 1.732.500 €..

Propostes:

• Cal potenciar instal·lació FV en edificis que tinguin molta superfície.
• Si tota la superfície possible de les cobertes de les dues grans naus de Les Llicorelles i de les cobertes de les naus del polígon el Pla, tinguessin FV, cobririen TOTA la demanda municipal, la seva pròpia i la de molts habitatges. Generaria 11,25 GWh (11.250.000KWH) anuals 

• Cal potenciar des de l’Ajuntament les comunitats energètiques locals amb col·laboració público-privada: fora en entitats legals, de participació voluntària i oberta, on la ciutadania, les PIMES i les Autoritats Locals, com a usuaris finals d’energia, obtenen: beneficis mediambientals, beneficis econòmics energètics i beneficis socials.

Plataforma Cívica de Defensa de Collserola PCDC, SOS la Rierada, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius CEPA, i Stop Llicorelles

20230315_Presentació_CEM