Pla urbanístic

Tenim un Parc de Collserola amb uns límits exteriors definits, però amb uns “formatges” al seu interior que no es consideren Parc natural, sinó zones urbanes malgrat que Collserola fou declarat Parc natural l’any 2010 i forma part de la Xarxa europea d’espais naturals protegits “Natura 2000” des del 2006. Estudis ambientals a dojo demostren, indiquen, denuncien a bastament que, tot i mantenint els límits actuals, el Parc de Collserola està amenaçat i assetjat per l’urbanisme interior i a la zona de contacte amb la ciutat.

És evident que el Parc necessita més protecció. Hauríem -els governs, les institucions i administracions, però també la societat- de tenir-ne més cura, de garantir que creixi en lloc de reduir-se, i de donar-li aire i espai, en lloc d’asfixiar-lo.

Els projectes urbanístics de La Rierada-Vallpineda “parteixen en dos” la riera de Vallvidrera i, amb ella, la reserva natural parcial La Rierada- Can Balasc del Parc Natural de Collserola. Impliquen l’estassada d’àmplies zones boscoses (vegeu plànols) que actualment formen de facto part del Parc Natural i importants moviments de terres.

Projecte Vallpineda
Projecte Vallpineda

 

Projecte La Rierada
Projecte La Rierada

La Rierada té un patrimoni únic de bosc de ribera i mediterrani i és l’hàbitat natural d’espècies protegides com el ratpenat de cova I el barb de cua roja i d’altres com l’esquirol, la geneta, el ratolí de bosc i diverses espècies ornitològiques que, sense la preservació del Parc, no podrien sobreviure. L’impacte antròpic sobre aquesta zona, al bell mig del Parc de Collserola, es multiplicarà pel que fa a l’alteració de l’espai natural com de contaminació i en l’augment de circulació de vehicles.

 

Què suposa en l’àmbit urbanístic construir 261 habitatges més?

El futur de l’urbanisme passa pel reconeixement de les males pràctiques (bombolles immobiliàries, enriquiments i endeutaments desproporcionats, urbanisme dispers i insostenible pel que fa a la mobilitat, energètica i ecosistèmicament, pèrdua de la qualitat de vida dels ciutadans)…. (Manifest per una nova cultura del territori, 2006, Societat Catalana d’Ordenació del Territori).

El territori, el paisatge, els hàbitats i els corredors naturals no poden suportar més desequilibris. La macrourbanització planejada per l’Ajuntament de Molins de Rei és un atemptat ecològic irreversible pel futur de tot el Parc Natural, imprescindible com a pulmó i reserva de la natura per als tres milions i mig de persones que vivim a la zona metropolitana.