Parc Natural / La Rierada i Molins

La RieradaFins ara, els diferents governs municipals han tractat els plans d’urbanització a La Rierada-Vallpineda només com un “assumpte intern”, on tan sols calia establir repartiments de beneficis i càrregues, de les despeses d’urbanització, entre els diferents propietaris i el propi Ajuntament que hi actúa com a promotor del procés.

Independentment de que aquests plans d’urbanització queden a expenses, segons acord municipal, de que els veïns/propietaris l’acceptin en consens, cal fer-se una pregunta radical, és a dir, cal anar a l’arrel del conflicte.

La urbanització amb 260 cases més, d’un espai al bell mig del Parc Natural… és compatible amb la seva preservació? Ens podem permetre el luxe de malbaratar el Parc Natural en funció d’interessos particulars? 260 cases noves al bell mig del Parc Natural? Es pot permetre el nostre entorn aquesta pressió antrópica afegida?

Personalitats destacades de la nostra comunitat científica (com el Doctor Narcís Prat, Catedràtic
d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, que ha dirigit treballs d’investigació sobre els cursos
fluvials de Collserola) manifestaven la seva sorpresa pel fet que es volguessin construir noves cases
al parc de Collserola a tocar de zones tant sensibles com la riera de Vallvidrera.

Estem davant en un conflicte clar entre la legalitat i el respecte a la natura.

Els plans de reparcelació han estat rebutjats per un percentatge molt elevat de propietaris,
mitjançant la presentació d’al·legacions al mateix a l’Ajuntament. Els veïns demanen la seva retirada
per moltes causes. Les principals, un injust repartiment de càrregues i beneficis i una total
manca de viabilitat econòmica del projecte.

Plans urbanístics, drets d’especulació, propietat de terrenys, garanties legals, bombolla immobiliària…
Tot va en contra de la conservació del parc i un concepte sostenible d’urbanisme.