Pere Casas (SOS La Rierada), Josep Lluís Moner (Plataforma per la Defensa de Collserola), Laia Izquierdo (SOS La Rierada) i Carla Boza (SOS La Rierada)

Acte de presentació de la plataforma SOS La Rierada

Divendres 3 de Maig, Federació Obrera Molins de Rei.

Sobre els Projectes d’urbanització La Rierada-Vallpineda pilotats i promoguts per l’Ajuntament de Molins de Rei

Proposta de canvi en la relació entre els barris de muntanya de la Vila i el Parc de Collserola

La macrourbanització a La Rierada –Vallpineda, planejada per l’Ajuntament de Molins de rei és un atemptat ecològic i paisatgístic irreversible pel futur de tot el Parc Natural de Collserola, imprescindible com a pulmó i reserva de la natura per als quatre milions de persones que vivim a la zona metropolitana…

Davant d’això, veïns i veïnes de La Rierada, Molins de Rei i de diferents entitats socials i ecologistes decidim constituir-nos en col·lectiu, SOS LA RIERADA, per tal de denunciar les seves conseqüències.

SOS La Rierada presenta públicament el seu manifest fundacional.

I considerem:

La incompatibilitat absoluta de qualificar, aquestes zones situades al bell mig del Parc Natural de Collserola, avui al segle XXI, encara amb un tractament “urbà” que les malmeti irremissiblement amb el desenvolupament i la construcció en 261 parcel·les noves. Entenem que hi ha bases jurídiques per revisar una qualificació urbanística que ni era ni és ajustada a dreta llei i que penja d’un PGM de l’any 76 totalment obsolet.

Per tant, plantegem a l’Ajuntament com a proposta de SOS LA RIERADA, el següent

  • S’aturi immediatament qualsevulla acció que derivi de les execucions dels Plans Urbanístics actuals a La Rierada i Vallpineda en moratòria de mínim cinc anys.
  • Es produeixi un canvi de model en els projectes que emani que no són econòmica i ecosistèmicament viables, que comporti una anàlisi particular dels espais afectats per les reparcel·lacions i obligui a una anàlisi de la viabilitat estratègica ambiental de la proposta. El Pla General Metropolità (PGM) que empara la urbanització d’aquest espai natural data de l’any 1976. D’aquesta manera entenem que la planificació urbanística d’aquest entorn no es pot fer amb una normativa i una visió política i social de fa 43 anys, quan el propi PGM planejava una població de deu milions de persones per a la ciutat de Barcelona.
  • Es projectin uns Plans d’urbanització en mode “contribucions extraordinàries” per a dotar les parcel·les existents a la zona amb els serveis mínims que en dignifiquin les condicions sense malmetre i aportant equilibri ecosistèmic al Parc Natural.
  • Es canviïn les qualificacions urbanístiques dels espais afectats pels plans a La Rierada-Vallpineda cap a una “intervenció zero o mínima” i en clau específica “Parc de Collserola” per a un “veïnat en Sòl No Urbanitzable SNU”.
  • Es produeixi una declaració explícita per part de l’Ajuntament de renúncia als guanys econòmics producte de la seva participació com a “pilot” i, per tant, beneficiari d’aprofitaments en els Plans actuals.
  • Per això, SOS LA RIERADA demana a tots els Grups Municipals que han de concórrer a les properes eleccions al consistori, i al govern que en sorgeixi, una decidida voluntat política per demanar a la Generalitat que elabori un “Pla Director Urbanístic específic per a les àrees de muntanya”, que renunciïn al Pla General Metropolità de 1976 i afrontin obligacions com els necessaris estudis de mobilitat o d’avaluació estratègica de l’impacte ambiental”.

 

Així mateix, SOS LA RIERADA manifesta que fa seva les propostes veïnals al respecte a:

  • Es cerqui una fórmula per tal de mantenir els drets adquirits pels actuals propietaris dels habitatges respectuosa i d’acord amb un ordenament urbanístic alternatiu en SNU en el Parc Natural, amb unes requalificacions que mai comportin la seva “nul·litat absoluta” a nivell urbanístic donades les repercussions socials, i econòmiques del desnonament dels seus actuals veïns-propietaris, i de la impossibilitat d’un retorn factible de l’espai a la seva condició de Parc Natural.
  • La impossibilitat de plantejar uns models “tercera via” que requereixin indemnitzacions totals i-o desprogramacions només parcials: sigui amb “programes d’extinció” o amb increments de les quotes a pagar per part dels veïns afectats, ja que cap d’elles permeten uns projectes que compleixin amb el principi que els siguin econòmicament viables.


Crits d’alerta

Per la seva diversitat, i la seva importància ecosistèmica i social, el Parc de Collserola no es pot convertir en un simple parc urbà de la ciutat de Barcelona, així que cal posar-hi immediatament límits al seu creixement urbanístic i a la construcció de nous habitatges”.

Josep Lluís Moner, PCDC (Plataforma Cívica de Defensa de Collserola”.

Les persones que tenen habitatges ja construïts a la Rierada han de viure de la manera més compatible possible amb l’entorn natural del Parc de Collserola i han de disposar d’uns serveis mínims compatibles amb evitar aquest creixement i amb l’ecosistema del Parc”.

Carla Boza, (SOS La Rierada).

Que l’ajuntament de la vila només doni als veïns i veïnes actuals l’alternativa d’una macrourbanització amb gairebé 300 cases més entre La Rierada i Vallpineda, i unes despeses per disposar de clavegueram sanejat o subministres d’aigua que els comportin unes despeses d’entre 50.000 i 130.000 euros com al PP de la Rierada és un desnonament encobert per als veïns que no ho poden pagar i s’hauran de vendre la casa, alhora que obre la porta a l’especulació clàssica i a una gentrificació que entenem que ha de xocar amb qualsevol voluntat política”.

Laia Izquierdo, (SOS La Rierada).

Un dels objectius de SOS La Rierada és donar suport a iniciatives veïnals que activin una estratègia jurídica per aturar un desenvolupament urbanístic que incompleix tant la normativa actual com la en què es basava el propi i totalment obsolet Pla General Metropolità (PGM) de 1976”.

(SOS La Rierada)

És factible analitzar quines possibilitats ofereix la Llei del Sòl Estatal de 2015 en relació a la simbiosi o adaptació d’antics nuclis urbanitzats de reduïdes dimensions dins d’un entorn com La Rierada – Vallpineda”, que entenem que malgrat la seva qualificació actual d’urbana o urbanitzable no en compleix les condicions”.

Fidela Frutós (Arquitecta Ambientalista)

Es pot posar en valor les possibilitats que ofereix el PepNat d’entendre la zona de la Rierada i de Vallpineda com a espais funcionals inserits en el Parc de Collserola i que els inhabilita com a Sòl Urbà i els predisposa com a SNU (Sol No Urbanitzable,) però amb una nova fórmula d’assentament.”

Marc Solans (Arquitecte Ambientalista)

SOS LA RIERADA no va en contra de ningú, ni d’interessos particulars, però entenem que aquests no poden estar al servei de l’especulació i gentrificació urbanística, i tampoc dels econòmics de certs parcel·listes, o del propi consistori, “mai poden estar per sobre de la preservació del Parc Natural”. Que quedi clar: no és que Collserola depengui de quatre milions de persones, som els quatre milions de persones que vivim a l’entorn qui depenem del Parc! I, per conseqüència, la urbanització de La Rierada-Vallpineda no és, com li ha anat bé fer creure a l’Ajuntament, un assumpte “només” entre veïnes i propietàries

(SOS La Rierada)

La nostra proposta és promoure una nova relació entre els barris de muntanya de Molins de Rei i el Parc Natural de Collserola que permeti la seva sostenibilitat i no en destrueixi ni l’entorn, ni el paisatge ni el patrimoni identitari de tothom. Demanen un Pla Director Urbanístic específic pels barris de muntanya que limiti el creixement de la zona”.

Carla Boza (SOS La Rierada)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *